Bona nit companys i companyes,
us adjunto el link del wiki que he realitzat amb 3 companys i companyes de l'aula.
Espero que us agradi i que hi participeu! :)
http://treballcompartit.wikispaces.com/Inici
martes, 19 de junio de 2012
Projecte (Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació)
a) Introducció:
En
aquest projecte “Utilització dels esquemes per adquirir nous aprenentatges”,
hem fet ús de les tecnologies per tal de poder obtenir un benefici/millora
educatiu en aquells alumnes que presenten certes dificultats a l’hora d’assolir
els continguts treballats a l’aula. Concretament, hem proposat fer servir un programa
d’ordinador per esquematitzar aquells continguts que els alumnes no tenen
assolits, tot i que s’hagin treballat a classe i que, com a conseqüència, els
afecta negativament als resultats obtinguts en les proves d’avaluació.
Així
doncs, l’objectiu principal que establim amb la realització dels esquemes és
que l’alumnat pugui adquirir de manera satisfactòria, mitjançant un
aprenentatge significatiu, aquells continguts que li són més complicats
d’entendre i aprendre i, per tant, puguin obtenir millores en els seus
resultats acadèmics.
Aquest
projecte ens permet partir de la Zona de Desenvolupament Pròxim de cada nen i
nena, ja que ens centrem exclusivament en els coneixements que ja disposa
l’alumnat, tot partint d’aquests per guiar-los i ajudar-los a adquirir nous
aprenentatges. Amb el projecte ens adaptem a les necessitats educatives reals
de cada alumne i, per tant, no es duu a terme un procés generalitzador dels
continguts ni de la metodologia. Cada alumne, conjuntament amb una de les
membres del grup, realitza una tria d’aquell temari en el qual necessita certa
ajuda per tal de poder comprendre’l i adquirir-lo, per tant, és un procés on
l’alumnat participa de manera activa des del primer instant i es fan
responsables del seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
Per
tal de poder dur a terme aquest projecte, vam haver d’escollir un programa per
poder realitzar els esquemes amb l’alumnat d’una manera més amena. Vam
realitzar una gran cerca de diversos programes, ja que no en coneixíem cap que
s’adaptés als nostres objectius, només coneixíem el programa CMAPTOOLS, per
realitzar mapes conceptuals, però creiem que no era el més adient per a
treballar amb nens i nenes de primària i primer cicle de secundària, voliem un
programa més fàcil. De tota la cerca realitzada i, desprès d’haver escollit un
programa que no era el més adient, iMindMap ,
vam creure oportú seleccionar el programa Edraw
Mind Map, ja que era el que s’adaptava millor als nostres objectius
educatius: és un programa molt visual, de fàcil maneig i utilització, adaptat a
les edats dels alumnes amb els quals havíem de desenvolupar el projecte (12-13
anys).
c) Disseny de
l’activitat (a partir de l’estructura i
format de la fitxa tot ampliant i detallant el disseny, especialment la
fonamentació científica):
Alhora
de dissenyar l’activitat i desenvolupar el projecte, hem establert com a
objectiu principal aconseguir un aprenentatge significatiu en cada un dels
alumnes participants. Per tal de poder aconseguir aquesta fita, hem tingut com
a base diversos models teòrics.
Per
una banda, hem tingut sempre present la Zona
de Desenvolupament Pròxim (Vigotsky, 1978) de cada nen i nena. Hem partit
dels aprenentatges previs dels alumnes (per conèixer el nivell de coneixements
previs hem dut a terme diverses activitats, analitzat els exàmens de les
diverses assignatures, parlat amb els mestres, etc.), la nostra finalitat era guiar
a l’aprenent cap a nivells progressivament superiors d’abstracció i autonomia. Les
dues membres del grup hem guiat i ajudat a l’alumnat a adquirir el temari
treballat per tal que a poc a poc anessin adquirint autonomia i realitzessin
les activitats proposades de manera individual, amb la mínima ajuda possible, respectant
sempre els ritmes individuals d’adquisició de coneixements de cada infant i
adaptant les activitats i la metodologia a les necessitats educatives de cada
un d’ells.
Per
una altra banda, per a dur a terme el projecte, també hem tingut com a base el model constructivista i col·laboratiu. Hem
fet que l’alumne es senti responsable del seu procés d’ensenyament - aprenentatge, de tal manera que no només les
responsables de l’adquisició dels continguts fóssim les dues membres del grup,
sinó que totes les persones implicades en aquest procés (les dues membres del
grup i l’alumnat que ha participat en el projecte) tinguessin les mateixes
responsabilitats, responsabilitats compartides.
A
més a més, els infants han participat de manera activa en aquest procés
educatiu, no han estat uns simples receptors dels continguts que el professorat
els hi ha transmès, sinó que han estat ells els qui han construït aquests
coneixements. Per tant, no hem actuat com a transmissores de coneixement, sinó
que hem assolit el rol de guia- orientadora, oferint ajuda a l’alumnat en els
moments que ho necessitava.
Finalment,
tenint en compte que les persones estem molt condicionades pel medi en el qual
interactuem, hem tingut en compte tots els contextos d’interacció de cada nen i
nena: el context escolar, el context familiar, el propi nen o nena, etc. Amb la
finalitat de conèixer millor als alumnes participants i poder adaptar-nos a les
seves necessitats educatives. (Teoria Ecològica de Bronfenbrenner,1987).
e) Descripció del procés efectivament
seguit (amb la inserció d’alguna il·lustració documental):
Vaig realitzar la intervenció amb
un alumne de primer d’ESO al qual li faig classes particulars, ja que presenta
algunes dificultats a l’hora d’adquirir certs coneixements i aprenentatges.
Per a dur a terme el projecte, vaig seguir el
següent procés:
-
Sessió
1. A la primera sessió em vaig centrar en conèixer la
Zona de Desenvolupament Pròxim de l’alumne. Vam revisar els exàmens que havia
fet durant el curs en aquelles assignatures que ell creia que li costava més
adquirir els coneixements. Vam poder comprovar que on tenia més dubtes i
dificultats era a l’assignatura de llengua castellana, concretament en l’ortografia,
ja que en tots els exàmens la seva nota baixava a causa de les faltes comeses,
i en els dictats feia forces faltes, més de les que hauria de fer. Per tant,
vam decidir entre els dos, centrar-nos en aquesta matèria, tal i com ja estava
estipulat.
Una vegada ja teníem el temari a treballar,
li vaig demanar que m’expliqués oralment, i tot seguit, que ho escrivís en un
document word, tot el que sàpigues de les normes d’accentuació, els diptongs,
hiats i triptongs, etc. (temari que li era més difícil d’adquirir). D’aquesta
manera, vaig poder comprovar quin era el seu coneixement real sobre el temari i
vaig comprovar que tenia forces dubtes, tot i que en alguns casos (com les
normes d’accentuació en paraules agudes, planes i esdrúixoles) la teoria la
tenia ben assumida però a l’hora de posar-ho en pràctica s’equivocava o es
confonia. Aleshores, vam repassar la teoria per tal de solucionar els dubtes
que tenia.
-
Sessió
2. A la segona sesió ens vam centrar en les tècniques
d’estudi, a partir de la pregunta Com
estudies? El nen va respondre que no tenia cap tècnica d’estudi, que
simplement es llegia el temari que havia d’estudiar per l’examen varies vegades
fins que al final s’ho aprenia. Aleshores vam estar parlant si creia que era un
bon mètode per estudiar i li vaig preguntar quines altres maneres d’estudi
podia utilitzar (com per exemple, fer resums, subratllar el més important, fer
esquemes, etc.). Una vegada vam establir noves tècniques d’estudi, li vaig
explicar en què consistia el projecte, i li vaig posar la presentació del power
point que vam elaborar les dues membres que formem el grup, amb l’objectiu que
conegués més a fons les noves tècniques d’estudi que li podrien ser d’utilitat
i conegués com funciona el programa Edraw Mind Map.
-
Sessió
3. La tercera sessió la vam dedicar a treballar els
esquemes i el programa Edraw Mind Map, programa amb el qual faria l’esquema
definitiu. Primer de tot, li vaig demanar que fes un esquema sobre l’ortografia
castellana amb el que havia aprés, li vaig deixar escollir entre fer-lo a mà o
amb l’ordinador (amb el processador de textos word), i va preferir fer-ho amb
l’ordinador, d’aquesta manera ja disposava d’una base per poder començar a fer
l’esquema amb el programa, i veure la diferència i evolució d’un esquema a un
altre.Una vegada va fer l’esquema, vam passar a provar i conèixer el programa Edraw
Mind Map.
Li vaig
ensenyar el funcionament del programa en general, com crear el document, crear
quadres de text, crear els enllaços entre els diversos conceptes, dissenyar i
personalitzar els conceptes i els quadres, com guardar els esquemes, etc. En
general no van sorgir masses dubtes, ja que el programa és de fàcil utilització
i bastant intuïtiu.
-
Sessió
4. A la quarta i última sessió vam procedir a fer
l’esquema sobre l’ortografia castellana (amb el contingut seleccionat prèviament
en les altres sessions) mitjançant el programa Edraw Mind Map. Per tal de
poder assolir els objectius i l’aprenentatge significatiu, vaig deixar a
l’alumne que realitzés l’esquema de manera autònoma, sense ajuda (només
l’ajudava en aquells casos que realment fos necessari, com per exemple,
guiar-lo en el disseny de l’esquema per tal que aquest fos més clar i
entenedor, ja que ell en un principi l’anava a fer tot del mateix color, amb el
mateix tipus de lletra, format i tamany, etc.).
Com que no van sorgir masses dubtes sobre el
funcionament del programa ni el contingut a exposar, l’alumne se sentia prou
capacitat per poder-ho realitzar sense les meves intervencions. Una vegada fet
l’esquema, li vaig proposar de fer alguns exercicis amb l’ordinador per tal de
poder avaluar el procés realitzat amb aquest projecte i d’aquesta manera poder
comprovar si havia millorat en els aprenentatges i si la realització de
l’esquema havia estat d’utilitat. Va acceptar realitzar els exercicis i li vaig
explicar el què havia de fer (eren molt simples d’entendre, i a mesura que
anaves fent l’exercici, t’ho explicava). Els exercicis els vam extreure de la
pàgina web Zona Clic: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3
Esquema
definitiu sobre la ortografia de la llengua castellana, fet per l’alumne amb el
programa Edraw
Mind Map.
* A continuació, podreu veure les mostres
documentals de l’aplicació 2: Projecte
amb nen de 1r d’ESO.
f) Avaluació de l’aprenentatge aconseguit:
Per
avaluar l’aprenentatge ambdues membres del grup vam fer una avaluació contínua
al llarg de tot el procés del projecte. Concretament, vam valorar l’actitud
dels nens, la seva participació, l’interès que mostraven envers les activitats
realitzades, la resolució de problemes que se’ls hi plantejaven o sorgien i els
progressos que experimentaven en relació al contingut treballat, partint dels
seus coneixements previs:
-
Els alumnes han mostrat molt interès en relació al projecte
plantejat des de l’inici, participaven activament en totes les activitats
realitzades i es van esforçar molt per poder obtenir els millors resultats. Han
tingut una actitud molt positiva davant l’ús del programa, ja que en cap moment
s’han mostrat escèptics a realitzar les activitats, no s’han negat a fer-les ni
han criticat el projecte.
Ens ha sorprès la rapidesa amb la
qual han après a elaborar els esquemes, tenint en compte que els seus
coneixements previs, sobretot els dels dos nens de sisè, eren pràcticament nuls
per manca de pràctica i d’experiència. També ens ha sorprès la rapidesa amb la
qual han aprés a utilitzar el programa amb el qual havien de fer els esquemes,
programa que ells mai havien utilitzat.
Un altre aspecte que hem valorat
positivament és que quan tenien dubtes, primer de tot ho intentaven solucionar
per si sols i quan ja no sabien que més fer per solucionar el problema,
demanaven ajuda.
Per
altra banda, tal i com hem explicat anteriorment, per valorar amb més exactitud
l’adquisició del contingut treballat, al finalitzar l’elaboració de l’esquema
definitiu els alumnes van realitzar les següents activitats a l’ordinador:
- http://www.edu365.cat/primaria/muds/castella/ortografiate/ortografiate3/contenido/sd01/sd01_oa08/index.html (nens de sisè).
- http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3324 (nen de 1r d’ESO).
D’aquesta
manera, vam poder comprovar que mitjançant l’esquema (nova tècnica d’estudi per
a ells) havien aconseguit aprendre les “NORMAS DE ACENTUACIÓN” i les aplicaven
correctament, tant en el cas dels nens de sisè com en el cas del nen de primer
d’ESO.
Per
tant, vam poder comprovar que els resultats van millorar al llarg del procés: els
dubtes que tenien sobre l’ortografia castellana abans de realitzar les
activitats preparades van anar desapareixent. També vam poder comprovar com els
alumnes van adquirir noves tècniques d’estudi que ajuden a millorar l’adquisició
dels continguts, assolint aprenentatges significatius. Abans de realitzar el
projecte, els tres alumnes utilitzaven poques tècniques d’estudi, simplement
memoritzaven els continguts a base de llegir el temari. Amb aquest projecte han
pogut conèixer una bona tècnica d’estudi, l’esquema, la qual han pogut posar en
pràctica amb èxit.
g) Avaluació tecnològica (processual) del nostre disseny:
El
nostre projecte parteix d’un problema que és present en qualsevol context
educatiu i que afecta a totes les persones, independentment de l’edat que
tinguin. Concretament, la majoria de nens no saben com aprendre i adquirir un
aprenentatge significatiu, no saben estudiar, la única tècnica que utilitzen
per a poder estudiar i aprendre els continguts treballats és la memorització. Per
tant, el fet d’ensenyar una nova tècnica d’estudi a aquests nens i nenes, com
és l’esquema, canviarà la seva manera de concebre l’aprenentatge.
Un
cop aplicat el projecte podem corroborar que el problema inicial era
significatiu, ja que ens ha permès canviar la manera de tractar la informació,
hem ensenyat als nens una tècnica que es pot realitzar amenament amb
l’ordinador i que facilita la comprensió dels continguts a estudiar. Per tant,
considerem que hem encertat amb el problema seleccionat perquè facilita la
creació de nous models mentals en els nens, partint d’un problema educatiu real.
Per
altra banda, a nivell general, considerem que el nostre projecte ha estat
bastant adequat. El nostre objectiu era facilitar l’assoliment d’aprenentatges
significatius mitjançant noves tècniques d’estudi i ho hem aconseguit
satisfactòriament. Considerem que hem dissenyat i desenvolupat correctament el
projecte, el qual s’ha adequat a les necessitats educatives reals de cada
infant. Hem encertat amb el disseny perquè hem elaborat el projecte entorn les
necessitats reals dels nens i ho hem desenvolupat atenent constantment a
aquestes necessitats. A més, alhora de posar en pràctica el nostre projecte hem
respectat el ritme d’aprenentatge de cada nen/a, dotant el nostre disseny d’una
gran flexibilitat en la temporalització i en la programació: activitats
que havíem programat en el projecte les
hem canviat durant l’aplicació per adaptar-nos al nivell de coneixements reals del
nen/a, la temporalització inicialment preestablerta també l’hem modificada per
adaptar-nos al ritme real dels alumnes.
Pel
que fa als recursos emprats per a dur a terme les activitats, en el nostre
projecte la tecnologia ha sigut molt útil per motivar als nens i ha facilitat
l’assoliment d’un aprenentatge significatiu, permetent adaptar-nos a les
necessitats de cada alumne. El fet de realitzar tot aquest treball a
l’ordinador els va agradar molt, van estar molt motivats en totes les sessions
i van poder treballar autonomàment, respectant d’aquesta manera la Zona de
Desenvolupament Proper de cada alumne (Vigotski, 1978).
En
relació al programa que hem escollit, hem de destacar que en un principi, tal i
com apareix en la fitxa de disseny inicial, haviem escollit el programa
iMindMap4 que era en espanyol. El problema és que no ens vam adonar
de què la llicencia per utilitzar el programa gratuïtament caducava en 15 dies.
Per aquest motiu, hem decidit canviar el programa i hem optat pel Edraw
Mind Map, el qual és gratuït i no caduca.
Aquest
últim programa ens ha anat molt bé, el format i l’estructura inicial és molt
semblant al word, programa amb el qual els alumnes estan molt familiaritzats. A
més a més, el programa és molt visual, les diferents opcions estan molt
visibles, i gràcies a totes aquestes facilitats els nens han après a
utilitzar-lo ràpidament, tot i que és en anglès.
Un
altre aspecte positiu d’aquest programa és que ofereix diferents models i
formats d’esquema, per tant, això orienta als nens des d’un principi. Només han
d’escollir l’estructura que més els hi agrada i omplir l’esquema amb el
contingut que volen.
Tenint
en compte tots els aspectes anteriors, considerem que el nostre projecte és
adequat perquè es pot aplicar en qualsevol àrea de coneixement, es pot fer
servir amb nens de diferents edats, com ara entre 10-16 anys, incrementant el
nivell d’exigències al nivell de coneixements del nen i, a més, el nostre
projecte fa possible la realització de més activitats significatives, com per
exemple, buscar informació per internet, fer exercicis sobre el contingut per
aclarir els dubtes dels nens i reforçar els seus coneixements, etc. Així doncs,
considerem que és un projecte bastant complet i de gran utilitat.
h) Conclusions:
Una
conclusió que hem pogut extreure realitzant aquest projecte és que per poder obtenir
èxits en el procés d’ensenyament i aprenentatge, sigui quina sigui la matèria a
treballar, les persones a qui va destinat, la metodologia, el procés
d’avaluació, etc. T’has d’adaptar a les característiques individuals dels
alumnes (cognitives, psíquiques, físiques, emocionals, etc.) i a les seves
necessitats educatives, introduint tots els canvis necessaris durant la marxa
del procés educatiu per tal de poder aconseguir l’objectiu principal: que
l’alumnat adquireixi els continguts mitjançant l’aprenentatge significatiu;
partint de la Zona de Desenvolupament Pròxim (Vigotsky, 1978). Per tant, una
cosa és la teoria, tot allò que has planificat abans de dur a terme les
activitats, i una altra cosa és la pràctica.
En
el nostre cas, molts dels aspectes que havíem planificat, com ara, utilitzar un
programa determinat per fer els esquemes, o treballar l’àrea de llengua
catalana amb els nens de sisè, els hem hagut de modificar i adaptar a les noves
necessitats que han anat sorgint al llarg del projecte. Concretament, ens hem
adonat que no eren l’elecció més adequada, no s’adaptava ni satisfeia les
necessitats educatives dels nens i nenes. Així doncs, hem après a adaptar-nos a
les necessitats reals del context en el qual interveníem i a realitzar canvis
sobre la marxa per tal de poder solucionar petits problemes o entrebancs que
han anat sorgint al llarg del projecte.
En
segon lloc, amb aquest projecte ens hem adonat de la importància que tenen les
noves tecnologies en el procés d’ensenyament – aprenentatge, per tal de motivar
als alumnes i afavorir l'assoliment d'un aprenentatge significatiu (Ausubel,
1976). Nosaltres teníem una visió de l’ensenyament més tradicional o clàssica,
és a dir, la utilització del llibre de text com a única eina que s’empra per a
transmetre els continguts a aprendre, on és el professor qui disposa dels
coneixements i els transmet a l’alumnat. Però ens hem adonat que hi ha noves i
diferents maneres de construir els coneixements i d’aprendre, i una d’aquestes
eines són les tecnologies, concretament, les tecnologies de l’educació. Hem
pogut comprovar com les tecnologies de l’educació permeten cobrir les
necessitats educatives dels educands, com permeten realitzar una adaptació al
nivell de coneixements i aprenentatges de cada un d’ells i sobretot
possibiliten que cada nen i nena segueixi un ritme d’adquisició dels continguts
diferent, adaptat a les seves capacitats.
Una
altra conclusió que hem pogut extreure és que hem d’abandonar les pors i
inseguretats que tenim envers les tecnologies i el seu ús. En moltes ocasions
ens trobem que no utilitzem les tecnologies, o tecnologies noves que no coneixem,
perquè creiem que no sabrem com funcionaran, serà molt complicat, ens
equivocarem, farem la feina més a poc a poc i hi haurem de dedicar més temps, o
com que no coneixem els recursos, no els busquem, etc. Amb la realització
d’aquest projecte hem pogut veure les tecnologies des d’un altre punt de vista,
conèixer-les una mica més i treure’ns aquestes pors que teníem a l’hora d’utilitzar-les.
Per
últim, amb la realització d’aquesta PAC també hem arribat a la conclusió que
hem de buscar nous recursos, noves tecnologies, per tal d’impartir
l’ensenyament. És molt difícil, o impossible, conèixer tots els recursos que
ofereixen les tecnologies, és per aquest motiu que creiem que és important
saber cercar aquests recursos i utilitzar-los, encara que al principi haguem de
dedicar una mica de temps i d’esforç.
i) Annex: Autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global.
Amb la realització d’aquest treball he adquirit una
gran quantitat de coneixements. La primera cosa que he pogut aprendre amb el
projecte és que hi ha una gran quantitat de recursos tecnològics educatius que
permeten aconseguir un aprenentatge significatiu, però que desconeixia. Amb
aquest projecte he aprés ha cercat tecnologies educatives (programes,
activitats, recursos, etc.) fet que fins ara no acostumava a dur a terme, ja
que simplement utilitzava aquelles tecnologies de les quals en tenia
coneixement i sabia utilitzar-les. També he pogut aprendre a utilitzar les
tecnologies, a investigar-les, saber com s’empren, ja que fins ara quan no
sabia com utilitzar un programa, o bé o preguntava o bé en feia servir un
altre, no m’endinsava a investigar per mi mateixa el funcionament de les
tecnologies. Arrel de la realització d’aquest treball el meu model mental ha
crescut en nombre de conceptes i de relacions ja que he pogut conèixer noves
tecnologies que fins ara desconeixia, establir relacions entre elles i sobretot
aprendre nous conceptes relacionats amb les TIC i les TE.
Per una altra banda el meu model mental ha ampliat
els conceptes que hi tinc perquè he pogut comprovar per mi mateixa l’eficàcia
de partir de la Zona de Desenvolupament Pròxim i aconseguir un aprenentatge
significatiu. He pogut experimentar la importància d’adaptar els continguts,
metodologies, ritmes d’adquisició dels coneixements de cada nen i nena, ja que
aquesta adaptació és la que permet finalment aconseguir un aprenentatge
significatiu. Fins ara el model educatiu que coneixia era aquell que eren els
alumnes els qui s’havien d’adaptar als continguts treballats, i no aquests a
l’alumnat, i aquest model és el que acaba fracassant i potencia la memorització
(amb el futur oblit que la memorització implica) dels continguts en front de
l’aprenentatge significatiu. En canvi, ara he pogut conèixer de primera mà un
model diferent, el que s’adapta a les necessitats educatives de cada infant o
persona, i que per tant, potencia l’aprenentatge significatiu.
j) Bibliografia i Webgrafia:
- Balart, C.; Césped, I.; Araneda, A. i Fernández, S. (2003). La tecnología como medio propiciador de aprendizaje significativo. Revista de humanidades y ciencias sociales,9, pp- 193-204.
- Cabero, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. En Cabero, J. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
- Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. (Versió electrònica).
- Edu365. Reglas generales de acentuación. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. (Recurs electrònic):
- Ejemplos de todo tipo para el trabajo y la escuela. Ejemplos de palabras agudas sin acento. (Recurs electrònic):
- Ejemplos de todo tipo para el trabajo y la escuela. Ejemplos de palabras agudas. (Recurs electrònic):
- Ejemplos de todo tipo para el trabajo y la escuela. Ejemplos de palabras llanas. (Recurs electrònic):
- Ejemplos de todo tipo para el trabajo y la escuela. Ejemplos de palabras esdrújulas. (Recurs electrònic):
- Hernández, M. i Ramírez, M. Los nuevos roles docentes para el aprendizaje significativo ante las nuevas tecnologías. Las Buenas Prácticas de E-learning. Universidad Autónoma de Taumalipas. (Versió electrònica):
- Jonassen, D. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. En Cabero, J. (2003). Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
- Jonassen, D. (2003). Les TIC i la construcció del coneixement. Cas 3: Creació de models a classe. En Cabero, J. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. (Versió electrònica).
- Leiva, M.; Chrobak, R. (2004). HERRAMIENTAS COMPUTACIONALES Y EL APRENDIZAJE SIGNIFICATIVO. Facultad de Ingeniería, U. N. Comahue Buenos Aires. (Versió electrònica):
- Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. WEB: Aprender a estudiar. Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado (Recurs electrònic):
- Monereo, C. i Solé I. (Coords.) (2007), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectica profesional y constructivista. Madrid: Alianza.
- Rey, R.; Romero, F. i Garcia, A. La fuente de las letras y los sonidos. (Recurs electrònic):
Suscribirse a:
Entradas (Atom)