domingo, 27 de mayo de 2012

La Revolución VIRTUAL, ¿Libertad en la Red?

Bona tarda,




us deixo aquest enllaç sobre un documental, La Revolución VIRTUAL, que tracta sobre internet des dels seus inicis i la llibertat d'expressió.
Publicat per a 2 comentarios:

sábado, 26 de mayo de 2012

Més recursos TIC

Publicat per a No hay comentarios:

Miniactivitat 2.3. PROJECTE FINAL (NTICEDU)

FITXA DISSENY


A) TÍTOL:
UTILITZACIÓ DELS ESQUEMES PER ADQUIRIR NOUS APRENENTATGES
B) DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I TECNOLOGIA MEDIADORA:
  • APRENENTS: Alumnes de cicle superior de primària (sisè) i primer cicle d'ESO (1r d'ESO) amb dificultats d'aprenentatge i manca de tècniques d'estudi.
  • ENSENYANTS/MEDIADORS: Les mediadores som la Raquel, una mestra d'educació especial, que ho aplicarà a dos alumnes de sisè de primària d'una escola pública, i Mireia que posarà en pràctica el projecte amb un nen de 1er d'ESO al qual li fa repàs extraescolar.
  • TECNOLOGIA MEDIADORA: Farem servir un ordinador amb el programa iMindMap per fer esquemes. També elaborarem un power point explicatiu per fer una explicació més visual sobre el funcionament del programa.
C) DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA:
Els alumnes de sisè de primària i primer de secundària aprendran a fer esquemes mitjançant l’ús de les TIC per tal que el procés d’elaboració d'aquests sigui més fàcil i comprensible.
Molts alumnes no saben com tractar la informació treballada a l’aula, simplement la retenen a la memòria durant un temps quan tenen un exàmen i després s'obliden dels continguts. Per tant, considerem imprescindible realitzar aquest treball per tal d’afavorir el tractament de la informació i els hàbits i tècniques d’estudi.
Així doncs, es tracta d’un problema ben estructurat que té com a finalitat produir un canvi en l’alumnat, oferint eines i recursos útils per sintetitzar i simplificar els continguts que es treballen en el centre educatiu, facilitant així l'hàbit d'estudi. D'aquesta manera, produirem un canvi en el tractament de la informació de les diferents àrees curriculars.
El grau de complexitat del nostre problema és intermig, ja que els alumnes faran servir recursos tecnològics als quals no estan acostumats. És possible que al principi els hi costi una mica però a mesura que practiquin la realització d'esquemes, la complexitat reduïrà. Hauran d'aprendre com funciona el programa i una vegada en tinguin un bon coneixement, començaran a realitzar els esquemes.
Finalment, només destacar que es tracta d'un problema contextualitzat, ja que s'identifica clarament en els resultats d'aprenentatge de moltes àrees de coneixement, on queden reflectides les mancances en tècniques d'estudi i tractament d'informació.
D) COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS?
El problema als aprenents no se'ls hi planteja com a tal, sinó com a un recurs nou, atractiu i motivador, que els ajudarà a millorar les seves tècniques d'estudi davant dels examens i, per tant, a obtenir millors resultats acadèmics. Se'ls hi planteja com a una nova eina més interactiva que els ajudarà a resumir els continguts a estudiar de les diverses assignatures, i que al haver d'utilitzar les TIC els motivarà i no els hi serà tan feixuc haver d'estudiar. Per tant, no se'ls hi planteja com un problema que està establert en els alumnes i que l'han de solucionar perquè el professorat els obliga, sinó que es presenta com una nova metodologia que els ajudarà a millorar els seus resultats en les diverses proves.Presentarem el projecte formulant la següent pregunta: cóm estudies? Iniciarem un petit debat on reflexionarem sobre les diferents maneres d'estudiar, i serà en aquest context on presentarem el projecte, destacant l'existència de tècniques amenes que faciliten l'estudi i que els poden ajudar a obtenir millors resultats i a optimitzar el temps per estudiar.
Se'ls hi mostrarà les últimes avaluacions, és a dir, les notes dels últims examens que han realitzat, per tal de veure el seu rendiment abans d'utilitzar els nous recursos. Aleshores se'ls hi explicarà el funcionament dels esquemes i el programa amb el qual treballaran.
E) CONTEXT DE L’ACTIVITAT:
El projecte es durà a terme en un context formal, aula d'EE d'una escola amb dos nens de sisè de primària, i en un context no formal, a casa del nen de 1er d'ESO. El projecte en un principi va destinat a alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge o a aquells que obtenen resultats acadèmics no massa bons. Tot i així, de cara a un futur, el projecte s'extendrà a la resta d'alumnes de sisè de primària i als altres cursos de l'ESO, tinguin o no problemes d'aprenentatge, per tal que es puguin beneficiar d'aquesta tècnica d'estudi.
F) CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES (cognitives, emocionals, actitudinals, físiques):
Les característiques de l'alumnat al qual va destinat el projecte són diverses.
  • CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES: La majoria d'alumnat a qui va dirigit el projecte té dificultats en la lectura i l'escriptura. En la resta de matèries, com poden ser les matemàtiques, adquireixen els coneixements mitjançant exercicis mecànics i repetitius. Les dificultats que poden arribar a tenir en les altres assignatures venen provocades per les dificultats en la lectoescriptura, especialment pel que fa a la comprensió.
  • CARACTERÍSTIQUES EMOCIONALS: Són alumnes emocionalment estables, tot i que aquestes dificultats establertes els ha afectat en la seva autoestima i autoconcepte, que cada vegada és més negativa i pessimista. Són molt crítics i exigents amb ells mateixos.
  • CARACTERÍSTIQUES ACTITUDINALS: Són alumnes que tenen una actitud positiva envers l'aprenentatge, però a dins de l'aula es distreuen força, acostumen a parlar i a ser moguts.
  • CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: Els alumnes que participaran no presenten cap anomalia física. Tot i així, el projecte es podria realitzar amb nens que tinguessin discapacitats físiques, ja que els recursos que s'utilitzen per a dur a terme el projecte es poden adaptar sense cap problema.
G) COMPETÈNCIES A ASSOLIR PER PART DELS APRENENTS I OBJECTIUS:
Les competències per part dels aprenents són diverses:
  • COMPETÈNCIA COMUNICATIVA:
  1. Competència comunicativa i lingüística.
  2. Competència artística i cultural.
  • COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES:
  1. Tractament de la informació i competència digital.
  2. Competència d'aprendre a aprendre.
  • COMPETÈNCIES PERSONALS:
  1. Autonomia i iniciativa personal.

El que es vol assolir amb aquestes competències és que l'alumne aprengui a ser i actuar de manera autònoma, ha de pensar,comunicar, descobrir, tenir iniciativa, conviure i habilitar el món.
H) CONTINGUTS:
La selecció de continguts dependrà de les característiques individuals de l'alumne, és a dir, en funció de les seves dificultats d'aprenentatge ens centrarem en una matèria o en una altra i seleccionarem un contingut o un altre, ja que cada alumne cursa un curs diferent i té problemes d'aprenentatge en assignatures diferents; per tant, els continguts a treballar s'adaptaran a cada nen/a. Concretament, ens centrarem en una àrea molt instrumental amb l'alumnat de sisè de primària: llengua catalana, on treballarem la normativa d'accentuació, ja que encara no la tenen assolida i necessiten realitzar un reforç per tal de poder començar la secundària amb una bona base ortogràfica. Amb el nen de 1er d'ESO també ens basarem en aquesta àrea, concretament treballarem la ortografia en castellà, ja que és l'assignatura on més dificultats d'aprenentatge presenta i, a més, la realització de faltes en els examens de llengua castellana descompta punts de la puntuació total, per tant, els seus resultats es veuen afectats negativament per fer faltes a les proves.
I) SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:
1. Primer de tot, identificarem conjuntament amb el nen/a la matèria on té més dificultats d'aprenentatge i, per tant, on necessitaria rebre més reforç i una ajuda suplementària. Un cop identificada l'àrea haurem de revisar els diferents continguts que ha treballat i seleccionarem aquells que no acabi de comprendre. D'aquesta manera, podrem comprovar si la posada en pràctica del projecte és útil per afrontar les dificultats d'aprenentatge dels nens i millorar les seves tècniques d'estudi. Un cop identificats els continguts a treballar, farem que el nen comparteixi amb nosaltres els seus coneixements previs (Ausubel, 1976). Ens explicarà oralment tot allò que sap i, posteriorment, farem que en un word sintetitzi les idees més rellevants, és a dir, tots aquells conceptes que considera importants. Mitjançant aquesta sessió podrem identificar allò que fa bé l'alumne i les dificultats que presenta
2. En la següent sessió, presentarem el projecte formulant la següent pregunta: cóm estudies? on reflexionarem sobre les diferents tècniques d'estudi i li explicarem el que treballarem amb el projecte. És important que al nen li quedi clar des d'un principi la finalitat que volem assolir mitjançant el treball que li proposarem, ha de veure que el nostre objectiu és facilitar-li l'aprenentatge. Un cop explicat el què farem i perquè ho farem, ensenyarem a l'alumne un power point que haurem elaborat nosaltres amb una explicació detallada del programa que farem servir, on apareixeran els passos que seguirem per aprendre a utilitzar-lo correctament. Amb aquesta sessió aconseguirem orientar a l'alumne vers al projecte, per tal que no vagi perdut ni es senti insegur davant les tasques que li proposarem fer.
3. Dedicarem una sessió a que el nen es familiaritzi amb el programa, deixarem que investigui per tal que aprengui a utilitzar-lo, nosaltres el supervisarem i en el cas de que estigui molt bloquejat farem les explicacions adients per facilitar-li l'ús del programa. Un cop familiaritzat amb el programa, en brut, en la pissarra o en un full, li ajudarem a fer un esquema del contingut que hem decidit treballar. Li ensenyarem a relacionar els conceptes, primer de tot farem que ens expliqui oralment les relacions entre els conceptes i, posteriorment, li ensenyarem a posar paraules clau que sintetitzin i reflecteixin aquestes relacions amb claredat. Dedicarem una sessió o dos, depèn del grau de dificultats de l'alumne, a treballar aquest aspecte.
4. Quan ja tingui clar com es relacionen els conceptes i ja hagi comprès el contingut seleccionat farem l'esquema amb el programa. En un principi deixarem que l'alumne ho faci sol, només l'ajudarem quan ho necessiti, d'aquesta manera potenciarem el treball autònom, el qual serà necessari per tal que el nen pugui aplicar amb èxit aquesta tècnica d'estudi cada cop que ho necessiti. Si veiem que ha tingut moltes dificultats en realitzar l'esquema li ajudarem a fer-ho de nou i, posteriorment, en una altra sessió, li proposarem que faci ell sol un altre esquema amb un altre tema que hagi treballat. La finalitat és que aprenguin a utilitzar el programa i a realitzar els esquemes satisfactòriament.
J) FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY:
Amb aquest projecte els alumnes aprendran a sintetitzar la informació d’una manera fàcil i amena, utilitzant recursos nous i diferents. Com hem dit anteriorment, aquest aprenentatge els hi serà molt útil per tal de canviar els seus hàbits d’estudi i el tractament de la informació, ja que la majoria estan acostumats a realitzar un procés memorístic directe, sense haver treballat amb la informació prèviament. El fet de realitzar esquemes dels continguts permetrà als alumnes familiaritzar-se amb la informació treballada, per tant, ja no serà necessari portar a terme una memorització tan densa.
Considerem que aquest aprenentatge és significatiu perquè tal i com hem argumentat aportarà millores a la pràctica: els alumnes aprendran a identificar les idees més rellevants dels diferents temes treballats a l’aula, aprendran a simplificar la informació i, per tant, assoliran els coneixements amb més facilitat. A més, observant els esquemes realitzats pels alumnes podrem comprovar si realment han entès la informació (comprovant que les relacions entre els diferents conceptes siguin coherents, observant si han relacionat la informació nova amb els seus coneixements previs - Ausubel, 1976- ...), així doncs, mitjançant aquesta revisió el docent podrà intervenir en els casos on sigui necessari (per aclarir dubtes, fer explicacions més detallades...) incidint d’aquesta manera en la zona de desenvolupament proper de cada alumne, ZDP, (Vigotski, 1978). L’aprenentatge significatiu s’assolirà amb més facilitat gràcies a l’ús de les TIC, ja que realitzar un esquema a mà és una tasca molt tradicional que pot desmotivar i cansar als alumnes perquè requereix dedicar força estona. En canvi, si ho fan a ordinador mitjançant un programa la tasca serà més amena i captarem l’atenció i interès dels alumnes, ja que a la majoria els hi agrada molt fer tasques en l’ordinador. Per tant, amb aquest projecte aconseguirem l’actitud motivacional necessaria per a què l’alumnat assoleixi aprenentatges significatius.
Així doncs, el nostre projecte es basa en la teoria constructivista i col·laborativa, la qual parteix de la ZDP de cada alumne i té en compte tots els contextos que interaccionen amb l'infant (context educatiu, familiar, el propi alumne, etc.). A més, implica de manera activa a l'educand en el seu procés d'aprenentatge, permetent que aquest sigui partícip d'aquest procés.
K) PROCEDIMENT I CRITERIS D’AVALUACIÓ:
Per tal de poder avaluar a l'alumnat, es duran a terme dos tipus d'avaluacions:
  • AVALUACIÓ FORMATIVA: Avaluarem el procés amb una intenció educativa. Realitzarem un seguiment del procés de coneixement del programa i de l'elaboració dels esquemes, donant pautes per poder-lo millorar. S'avaluarà el seu procés evolutiu, partint des del seu nivell de coneixements, l'interés que mostra envers l'adquisició de noves eines d'aprenentatge, les hores dedicades, etc.
  • AVALUACIÓ SUMATIVA: Els criteris d'avaluació sumativa ens serveixen per prendre una decisió definitiva sobre el valor de l'objecte avaluat i així poder fer el judici sobre la qualificació final. Els criteris per avaluar seran els resutats obtinguts en els examens o activitats realitzades, la presentació i creativitat dels esquemes, els aprenentatges adquirits, l'opinió i satisfacció dels alumnes envers l'activitat, etc.
L) TEMPORALITZACIÓ:
El projecte tindrà una durada d'unes 6 hores aproximadament, dividides en 4 sessions d'una hora cada una, excepte les dues últimes sessions que seran de 2 dues hores per tal que tinguin suficient temps per elaborar l'esquema. Establim suficient temps en cada sessió per poder atendre les possibles dificultats que puguin sorgir sobre la marxa. Considerem que és millor aplicar el projecte amb calma per tal que l'alumnat pugui assolir correctament tant els aprenentatges així com el funcionament del programa, ja que és molt important que tinguin un bon coneixement del programa i en facin un bon ús. D'aquesta manera, assoliran un aprenentatge significatiu i en un futur podran utilitzar el programa de manera autònoma.


ORGANITZACIÓ

ORGANITZACIÓ DEL TREBALL EN PARELLA:1. La proposta del projecte i l'elaboració de la fitxa del disseny l'hem fet entre les dues membres del grup, mitjançant aquest espai, el wiki. (Podeu veure els resultats en la pàgina: "FITXA DISSENY")
2. Ens posem en contacte diàriament mitjançant el gmail i aquest espai per tal de poder prendre les decisions pertinents sobre el projecte. L'horari de connexió és flexible, a vegades al matí en altres ocasions per la tarda, ja que per motius laborals no podem establir un horari fixe. Tot i així, tal i com hem dit, mantenim un contacte estable i diari.
3. Elaborem el power point de forma conjunta també, mitjançant el programa google docs, amb l'aplicació de presentacions.
4. Elaborarem el mapa conceptual entre les dues, treballant cooperativament amb el programa Cmaptools.
5. Cadascuna posarà en pràctica el projecte en el seu àmbit laboral, d'aquesta manera podrem contrastar les opinions i extreure una valoració final més ajustada a la realitat.
6. Elaborarem l'informe final entre les dues, mitjançant aquest espai basant-nos en els trets més rellevants de les nostres respectives experiències.

CALENDARI:
- Entrega de l'informe de disseny: 9 de maig
- Elaboració del power point: del 21 al 23 de maig.
- Elaboració del mapa conceptual: setmana del 21 al 25 de maig.
- Posada en pràctica: del 26 al 30 de maig.
- Elaboració de l'informe final: del 31 de maig al 6 de juny .

* Les dates són aproximades, ja que si tenim dificultats durant la marxa ampliarem una mica el període establert.
Publicat per a No hay comentarios:

domingo, 6 de mayo de 2012

Recursos TIC

Bona tarda,

us deixo alguns enllaços sobre recursos educatius que utilitzen les TIC, que hem comentat a l'assignatura Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació, i que penso que són molt interessants.

Publicat per a 2 comentarios:

Miniactivitat 2.1. Modelant Històries (Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació)


1- Perquè és un aprenentatge significatiu el cas 6183-1? Com el potencia i què és per a nosaltres significatiu:


Per mi, un aprenentatge significatiu és aquell on l’alumne no és només el simple receptor dels coneixements que la mestra li ofereix, sinó que és una persona activa en aquest procés, s’hi implica. A més a més, l’aprenentatge s’adquireix a partir de l’experiència de l’alumne amb els continguts a treballar, sense que hi hagi un procés de pura memorització per poder recordar el temari i aprovar l’examen, i una vegada fet, oblidar el què s’ha treballat. L’alumne ha de trobar el sentit als coneixements que està aprenent, atribuir-li el seu propi significat. De la mateixa manera que l’aprenentatge significatiu ha de partir de la Zona de Desenvolupament Pròxim de cada persona, partir del nivell de coneixements reals de cada infant.

El cas 6183-1 de la pàgina web KITE és un programa per avaluar el nivell de les matemàtiques en educands de segon de primària que permet la instrucció individualitzada. Penso que és un cas que reflecteix l’aprenentatge significatiu perquè la història de les activitats realitzades proporciona termes reals relacionats amb l’activitat real d’aprenentatge, per tant, és més fàcil que l’alumne pugui adquirir aquells coneixements. Per una banda, l’aprenentatge es basa en la realització d’exercicis, en la pràctica, per tant, en l’adquisició del coneixement a partir de l’experiència. Per una altra banda, el professor té un rol d’assessor, de guia i de recolzament en la realització col·laborativa de solució dels problemes, m’entres que el rol de l’estudiant és el d’adquirir els aprenentatges a partir d’activitats estructurades. A més a més, el programa es basa en una avaluació continuada, i es fan proves abans i després de cada activitat per tal de poder partir del nivell real de cada alumne, i l’alumne realitza les proves inicials sense disposar del temari, per tant, parteix de la ZDP de cada infant. D’aquesta manera cada educand parteix del seu nivell d’aprenentatges. També hi ha un temps/moment de gestió de cada activitat. S’utilitza el programa (software) com a complement, no per suplir, el programa de matemàtiques que té el centre educatiu. El professor descriu el seu paper, una vegada ja ha explicat el programa, com a facilitador i monitor; i segons el professor, el paper dels estudiants és d’aprenents actius. Per tant, com ja s’ha comentat, es treballa a partir de l’experiència, de la pràctica i cada estudiant atribueix el significat als continguts treballats.


2- Explicació d’una historia:


                                                                 CAS 1
                                               CREACIÓ DE PÀGINES WEB
Un professor d’universitat, utilitza la realització de pàgines web per tal que els estudiants, a partir de la informació que ell els hi proporciona i la cerca per internet, realitzin un treball i l’exposin i el presentin en aquest nou format.
ÍNDEX
CONTINGUT
ACCÉS AL TEXT
Experiència en ensenyament
18 anys.
Al text
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de les TIC
Utilització de les TIC tant en el centre educatiu com en l’àmbit familiar. Força experiència amb l’ús de les TIC.
Al text
Tipus d’escola
Universitat.
Al text
Localització del centre
Zona residencial.
Al text
Connexió
Internet. Alta velocitat.
Al text
Localització dels recursos tecnològics
Aules d’informàtica i en algunes de les aules.
Al text
Situació sòcio-econòmica dels alumnes
Nivell sòcio-econòmic mitjà.
Al text
                                         CONTEXT DE LA HISTÒRIA O CAS
Nivell dels alumnes
3r any de carrera.

Àrea / unitat
Noves tecnologies en l’educació social.

                                                         FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat
Utilitzar nous recursos per a transmetre la informació.  

Nivell d’aprenentatge esperat
Obtenir informació i apunts sobre el temari realitzat pels mateixos alumnes amb noves eines. Coneixement de noves eines per a transmetre els continguts.
Al text
Tipus d’activitat
Realitzar un treball i fer una presentació diferent i creativa.  
Al text
ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA O CAS
Tecnologies utilitzades
Pàgina web per crear altres pàgines web.
www.jimdo.com
Raó per la qual la fa servir
És una bona eina d’aprenentatge i de transmetre els coneixements..
Al text
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)
Presentació dels treballs de maneres innovadores i atractives.

Dificultats trobades
Ajuda / col·laboració emprada
Hi ha alumnat que mai ha creat pàgines web, i es troba amb algunes complicacions.

Rol del professor
Guiar als estudiants i assessorar-los.
Al text
Rol de l’estudiant
Alumne actiu en el procés de creació del coneixement.
Al text
RESULTATS
Observacions
L’alumne adquireix un paper més actiu i participatiu en la construcció dels seus aprenentatges.

Avaluació de l’aprenentatge
S’avalua tant el treball elaborat com la pàgina web creada. S’avalua mitjançant una avaluació formativa i una avaluació sumativa.
Al text
Lliçó presa per la professora
El fet d’implicar als educands en el procés d’ensenyament, fa que aquests adquireixin de manera més ràpida, i sense memorització, els continguts treballats.




                                                   HISTÒRIA COMPLETA

- ENTREVISTADORA: Em podries explicar, si us plau, un cas on hagis utilitzat les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a transmetre el coneixement als teus alumnes i que hagis obtingut bons resultats?

- PROFESSOR: Doncs des de fa uns anys, que a l’assignatura de Noves Tecnologies en l’educació social, en els meus alumnes, els faig realitzar un treball (relacionat amb l’educació social) i han de presentar-lo en format pàgina web. Per tant, a més a més de realitzar el treball, han d’aprendre a crear pàgines web i després incloure la informació del treball en aquesta.

- ENTREVISTADORA: Perquè vas escollir el recurs de la pàgina web?

- PROFESSOR: Bé,  doncs senzillament per una raó. Vaig pensar que era una eina fàcil d’utilitzar, i que per tant, tots els alumnes la podrien utilitzar sense cap problema. Primer de tot vaig pensar en el recurs de crear un blog, però molts nois ja en tenien un i ja sabien com funcionava, i a mi m’interessava que aprenguessin nous recursos. I em vaig adonar que moltes persones no sabien crear pàgines web, però a més a més, creien que era molt difícil poder crear-ne una. Així que em vaig acabar decantant per aquest recurs. S’ha de tenir en compte que durant el semestre ja havíem utilitzat altres recursos que proporcionen les noves tecnologies.  

- ENTREVISTADORA: I quins objectius pretenies aconseguir duent a terme aquesta activitat?

- PROFESSOR: El que pretenia aconseguir era que l’alumne formés part del seu procés d’aprenentatge, que cerqués informació sobre un temari (cada alumne sobre el seu treball en concret) i que la sabés exposar amb altres recursos que no fos un simple processador de textos. També volia que experimentessin amb noves eines i que coneguessin nous recursos. Utilitzar la imaginació i la creativitat. Un altre objectiu era evitar la memorització i després de l’examen, l’oblit del temari treballat.

- ENTREVISTADORA: I vas poder assolir els objectius establerts?

- PROFESSOR: Generalment sí. Van aprendre a cercar informació, a resumir-la, a realitzar el treball i exposar-lo a la pàgina web. A més a més, adquirien de manera més ràpida els continguts treballats a l’assignatura, sense haver de realitzar una memorització. El que variava era la creativitat i la innovació de cada pàgina web, a més a més del contingut clar. Però els objectius establerts es van aconseguir.

- ENTREVISTADORA: Doncs sembla una bona eina i que vas aconseguir bons resultats. Recomanaries a altres professors que realitzessin aquesta activitat?

- PROFESSORA: Doncs sí, la veritat és que sí. Penso que si el professor disposa d’un nivell elevat de coneixement de les TIC, és una gran eina per transmetre els coneixements cap als alumnes. A més a més, sempre hi ha hagut un gran interès per part d’aquests, ja que és quelcom innovador i que mai (o gairebé mai) utilitzen, és una metodologia diferent, i per tant, els motiva a treballar i a superar-se. També és molt útil perquè els alumnes també mostraven interès per la resta de pàgines web dels companys i companyes, i per tant, ja llegeixen i s’informen sobre el temari que es treballa en aquella pàgina web.

- ENTREVISTADORA: Com s’avalua aquesta activitat?

- PROFESSOR: L’activitat s’avalua de manera formativa i sumativa. Es fa un seguiment del treball realitzat i de la pàgina web, veure des d’on comença cada alumne (quin és el seu nivell de coneixement de les TIC) i veure com evoluciona, com s’afronta als problemes, etc. I al final, es valora tant el treball presentat (el contingut) com el format de la pàgina web.

- ENTREVISTADORA: I quin és el rol que té el professorat en aquesta activitat?

- PROFESSORA: Bé, el rol meu, el del professorat, era de guia. La meva tasca era guiar i assessorar a l’alumnat en aquest procés. Ajudar-los en qualsevol dubte o problema que sorgís, tant si estava relacionat amb el temari del treball com si estava relacionat amb l’ús i creació de les pàgines web. Intentava interferir el mínim possible i només quan em demanaven ajuda.

- ENTREVISTADORA: I el rol de l’alumne, quin és aleshores?

- PROFESSOR: Doncs el rol de l’alumne passa a ser més actiu en el procés d’elaboració del coneixement. És més partícip en aquest procés d’adquisició dels aprenentatges. No es bassa en la simple explicació del professor on l’alumne pren apunts, sinó que els alumnes han de cercar la informació per a realitzar el treball, amb l’ajuda del professorat sempre que ho necessitin, clar, i després l’ha d’exposar a la pàgina web, de forma clara, entenedora, atractiva, innovadora, creativa, etc. per tal que la resta de companys puguin accedir a la informació del treball.

- ENTERVISTADORA: Bé, doncs ara et faré unes preguntes relacionades amb tu i la teva tasca per tal de poder extreure alguns paràmetres, d’acord?

- PROFESSOR: D’acord.

- ENTREVISTADORA: Quants anys fa què ensenyes?

- PROFESSOR: 18 anys.

- ENTREVISTADORA: Quin diries que és el teu nivell sobre el domini de les tecnologies?

- PROFESSOR: Doncs un nivell força alt, intento estar sempre format i informat sobre les noves tecnologies. De fet, al ser professor de Noves Tecnologies, ho he d’estar. Per tant, un nivell alt.

- ENTREVISTADORA: Quan utilitzes les TIC? A casa, a la universitat, etc.

- PROFESSOR: A casa i a la universitat. Acostumo a treballar molt amb les TIC.

- ENTREVISTADORA: Imparteixes classes a la universitat, oi?

- PROFESSOR: Sí.

- ENTREVISTADORA: Està ubicada a la zona residencial d’una gran ciutat, veritat?

- PROFESSOR: Sí.

- ENTREVISTADORA: Disposeu de connexió a internet amb una connexió alta velocitat? I disposeu d’ordinadors a cada aula?

- PROFESSOR: Tenim una connexió d’alta velocitat a internet, ordinadors però, no en tenim a cada aula. Bé, a cada aula n’hi ha un, que és el que utilitza el professorat, el qual està connectat a una pantalla gran perquè ho puguin veure els alumnes, però ells no disposen d’ordinadors a cada aula, ja que hi ha aules específiques d’informàtica amb ordinadors pels alumnes, i és on jo imparteixo les classes. També poden utilitzar els ordinadors de la biblioteca o els ordinadors que estan a les aules d’informàtica, però a on no s’hi imparteix classe, si no que els alumnes els poden utilitzar pel que vulguin i hi poden anar quan vulguin.

- ENTREVISTADORA: Com definiria el nivell sòcio-econòmic dels estudiants del centre?

- PROFESSOR: Bé, hi ha de tot, ja que és una universitat i hi ha molts més alumnes que en una escola, però diria que mitjà.

- ENTREVISTADORA: Bé, doncs aquestes són totes les preguntes. Vol afegir alguna cosa més?

- PROFESSOR: No, diria que ja està tot, gràcies.



3- Perquè el cas il·lustra un aprenentatge significatiu recolzat per les TIC?

 

Segons la teoria d’Ausbel, l’aprenentatge significatiu és aquell que dóna lloc a un procés d’atribució de significat dels continguts treballats per part de l’alumne, permet elaborar una comprensió del que s’aprèn, sense tenir en compte o utilitzar l’adquisició del coneixement de manera literal, sent una còpia idèntica de la manera com es presenta el que s’ha d’aprendre. (aprenentatge mecànic o repetitiu).  En l’aprenentatge significatiu hi ha un aclariment de les relacions entre els conceptes, l’alumne estableix relacions substancials entre els conceptes que són presents en la seva estructura i el nou temari a aprendre. Per tant, partint d’aquesta definició, penso que aquest cas potencia l’aprenentatge significatiu perquè és l’educand el qui adquireix un paper actiu en el seu procés de construcció de coneixements i el professor només fa de guia i d’assessor. Els alumnes han d’adquirir les relacions entre els continguts que ja disposen i amb els nous, i donar-los significat. A més a més, l’ús de la pàgina web, de les TIC, permet a l’alumne establir noves maneres de relacionar conceptes, adquirir-los i expressar-los de manera diferents a lo habitual. En aquest cas l’alumne no adquireix els aprenentatges de manera literal, ja que el professor dóna les premisses més simples i necessàries per tal que cada noi i noia pugui cercar la informació sobre el temari, per tant, no es basa en la simple lectura del material per part del professorat, sinó que ha de ser l’alumne qui cerqui la informació, amb l’ajuda del professorat sempre que sigui necessari. Per tant, penso que aquest cas sí que reflecteix un aprenentatge significatiu.  


4- La contribució dels model d’experiència sobre l’aprenentatge significatiu:

 

Les persones adquirim de manera més ràpida els aprenentatges a partir de les experiències directes. Quan el temari s’explica a partir d’històries que contenen experiències, serà més efectiva l’adquisició dels coneixements, ja que es basa en experiències, i tot el que les persones saben ho recorden a través d’històries. Per tant, si el temari a treballar en una aula s’explica mitjançant una història, serà més fàcil que els alumnes puguin recordar el temari treballat, en comptes de si només es fa una simple exposició d’aquest, i per tant, adquiriran el coneixement de manera més ràpida i sense establir un procés de memorització per memorització, sense entendre els conceptes. A més a més, si es parteix l’aprenentatge a partir d’històries, aquestes no només ens ajuden a adquirir nous conceptes, sinó que també ajuden a resoldre nous problemes que puguin sorgir, tot trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència (història) en el nou problema. Per tant, el model de l’experiència ajuda a construir en els alumnes, un aprenentatge significatiu, ja que ajuda a atribuir significat als continguts que es treballen i que l’alumne elabori una comprensió real del que està aprenent gràcies a les històries. Per una altra banda també ajuda a que, quan l’alumnat analitza les històries amb l’objectiu d’entendre el problema, entén millor la complexitat fonamental del camp contingut en el cas. A més a més, els alumnes, o les persones en general, poden construir el coneixement, no només a partir de les seves pròpies experiències, sinó també a partir de les experiències de les altres persones, tot recollint les seves històries.

Personalment he pogut comprovar que el model de l’experiència ajuda a l’adquisició de l’aprenentatge significatiu quan a primer i a segon de batxillerat, a l’escola, vaig haver de realitzar el treball de recerca. El meu treball tractava sobre els CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa), i amb la realització d’aquest, vaig adquirir nous conceptes, els hi vaig atribuir el meu significat i en vaig fer una comprensió gràcies a què va ser un treball on jo vaig escollir el tema a tractar (per tant, ja partia d’una motivació prèvia), però a més a més, el fet d’haver de cercar jo tota la informació i les dades necessàries per poder-lo elaborar, anar a centres i parlar i realitzar entrevistes a gent professional, va fer que construís la meva història, la meva experiència, i m’ajudés a construir un aprenentatge significatiu. Un altre cas on he pogut comprovar que el model d’experiència ajuda a l’adquisició de l’aprenentatge significatiu és en el cas de la comprensió de les matemàtiques (en concret, el càlcul mental) a cicle superior de primària. Aquesta experiència la relaciono amb el cas número 6183-1 de la pàgina web KITE. En els dos casos, s’utilitza les TIC a cicle superior de primària amb l’objectiu que l’alumnat sigui partícip del seu procés d’ensenyament i per tant, pugui realitzar un aprenentatge significatiu a partir de l’experiència. En els dos casos es parteix del nivell real de coneixement de les matemàtiques que té cada nen i cada nena de l’aula, parteixen de les Zones de Desenvolupament Pròxim. El cas dels companys que considero que és significatiu i que treballa l’aprenentatge significatiu, és el cas interculturalitat (Cristina Collado Alzina). Considero que aquest cas treballa l’aprenentatge significatiu perquè implica de manera activa a l’alumnat, parteix dels seus aprenentatges i permet que els nens i nenes construeixin els seus coneixements amb una implicació activa en aquest procés educatiu, de tal manera que puguin atribuir significat als nous conceptes i redefinir els antics. A més a més, en aquest cas es treballen varies assignatures de manera conjunta i amb els mateixos objectius a assolir, i per tant, l’alumnat construeix l’aprenentatge a partir de diversos contextos. També s’utilitzen les TIC per tal de poder realitzar el procés d’ensenyament i aprenentatge, gairebé en tota la realització del treball, per exemple, per cercar les cançons al youtube i la informació sobre aquesta al google. Crec que és molt significatiu perquè parteix de la realitat del centre i de la realitat dels infants, la diversitat de cultures. Un altre cas dels companys que crec que és significatiu és el cas Planetas en Glogster (Sonia Cámara Pereña). Primer de tot pateix dels coneixements dels nenes i nenes, preguntant què saben dels planetes, per tant, parteixen de la ZDP, aquest ja és un requisit de l’aprenentatge significatiu. Cada alumne segueix el seu propi recorregut al ritme que ell estableix i només acudeix a la professora quan li sorgeix algun dubte o problema. Aquest cas permet a l’alumne partir del seu propi coneixement, involucrar-se en el seu procés d’adquisició de continguts i atribuir significat als nous aprenentatges i atribuint nous significats als conceptes que ja disposaven. Crec que és significatiu perquè és un cas molt clar de la teoria de Zona de Desenvolupament Pròxim de cada infant, d’una utilització educativa de les TIC, tot aprenent noves eines, ja que moltes són innovadores i poc utilitzades pels alumnes (com per exemple, el Glogster, la gravació de la veu, etc.), en tot el procés del cas s’utilitzen les tecnologies, diverses i de distintes maneres, i per tant, l’alumnat no només coneix les tecnologies més utilitzades (com pot ser la creació la cerca d’informació al google), sinó que també coneix noves tecnologies, noves maneres de treballar. A més a més involucra, no només a l’alumnat de 4t de primària, sinó que és transversal, participen els alumnes des de P-3 fins a 4t.

Personalment he aprés molt dels casos que han compartit els companys i les companyes de l’aula. Jo no estic treballant actualment en l’àmbit de l’educació formal amb nens i nenes, només realitzant classes extraescolars i particulars, i desconeixia gran part dels recursos esmentats en les històries. Per tant, m’ha servit per poder tenir coneixement de diverses eines per treballar l’aprenentatge, com per exemple el Kid PIX, IMovie, Audacity, JClic, etc. Per una altra banda, el fet de poder comprovar les diverses experiències educatives amb les TIC, m’ha fet veure que realment les TIC poder arribar a ser molt útils i educatives en el procés d’adquisició de coneixements de l’alumnat. Abans pensava que l’ús de tecnologies a l’aula potser permetia que l’alumnat estigués més distret i no estigués tant atent i concentrat en les explicacions, i realment, si simplement s’introdueixen les tecnologies a l’aula sense realitzar un canvi metodològic del procés d’ensenyament, pot arribar a passar, però amb les històries explicades he pogut comprovar que realment si hi ha un canvi de metodologia, amb uns objectius ben definits i clars, amb un suport addicional de professorat (en el cas que fos necessari) i amb disposició de tecnologies, crec que les TIC permeten que els educands puguin assolir els continguts de manera significativa, realitzar un aprenentatge significatiu. Per una altra banda, les TIC permeten treballar la diversitat de ritmes dels alumnes, tot fent que sigui l’alumne el qui estableixi el seu ritme d’aprenentatge, de la mateixa manera que també permet començar des del nivell real educatiu (Zona de Desenvolupament Pròxim de l’infant) de cada nen i nena; i dóna la oportunitat al discent de formar part activa del seu procés d’ensenyament i aprenentatge, que pugui construir ell mateix el coneixement i el significat dels nous continguts i modelar els antics.
Publicat per a No hay comentarios:
Suscribirse a: Entradas (Atom)