Orientació familiar (i a l'alumne)

La setmana passada vaig poder observar una orientació acadèmica als pares d'un alumne. Fins ara havia  pogut assistir a diverses orientacions a diferents alumnes i amb diferents opcions acadèmiques, però mai als pares d'aquests; i és per aquest motiu que m'agradaria comentar-ho.

1. IDENTIFICACIÓ: la sessió d'orientació es va dur a terme el dia 12 d'abril del 2013, i va tenir aproximadament una durada d'una hora en el mateix centre educatiu. Els participants van ser la mare de l'alumne, el psicopedagog del centre i jo mateixa. 

2. FITES: l'objectiu d'aquesta trobada va ser orientar acadèmicament als pares d'un alumne de 3r d'ESO, el qual ha repetit, està diagnosticat de TDA i el seu expedient acadèmic no és massa bo ja que ha de recuperar 2 assignatures de 2n d'ESO, i actualment està cursant 3r però amb un gran nombre d'assignatures suspeses. Per tant, el que es volia posar a la taula era el millor i més adequat futur acadèmic per a l'alumne. 

3. DESENVOLUPAMENT: durant la sessió primer de tot va parlar la mare, per tal d'explicar, des de l'àmbit familiar, quin futur acadèmic s'han plantejat pel seu fill, i com el veuen; i tota la informació que ells havien estat cercant via internet i trucant als centres educatius. Seguidament el psicopedagog va posar sobre la taula totes les opcions que té l'alumne per continuar estudiant, per, d'aquesta manera, poder acabar de prendre una decisió. Una vegada es va "decidir" quins estudis podria cursar l'alumne, es va acordar que el psicopedagog parlaria amb el mateix alumne per veure quines opcions es platejava ell i intentar fer-li entendre quina era la "millor" opció per ell i que tant el psicopedagog com els pares creien que era la més adequada per ell. 

4. RECURSOS: no es va necessitar cap mena de recursos. 

5. AVALUACIÓ: personalment penso que els resultats obtinguts en aquesta sessió van ser molt positius i productius, ja que els pares ja tenien força clar quins estudis volien que cursés el seu fill però aquesta orientació els va acabar de decidir i oferir informació adicional de la qual no disposaven; a més a més de possibles alternatives per un cas. A més a més, es va arribar a l'acord que el psicopedagog també parlaria amb l'alumne. Per una altra banda, va servir perquè l'alumne també fos conscient de la seva realitat, ja que ell no contemplava cursar els estudis que els seus pares li plantejaven, i per tant, no arribaven mai a un acord. El "problema" és que, tal i com descriu la mare a l'alumne, a més a més de ser diagnosticat de TDA, és un alumne amb comportamnets i pensaments força infantilitzats, i el PQPI que volia cursar ell, el d'informàtica, només s'oferta fora de la ciutat on resideix, i els seus pares no volen que de moment estudii fora de la mateixa ciutat per "por"a que faltés a classe, a més a més del temps en transport i el factor econòmic. Per tant, se li va plantejar a l'alumne cursar un PQPI no com uns estudis finals, si no com uns estudis pont, els quals li permetrien cursar un CFGMig d'informàtica, que és en el que ell realment està interessat; i per tant, no importa si el PQPI no és del que realment li "agrada" o motiva, ja que és un curs pont. Al final es va arribar a l'acord amb l'alumne de cursar un PQPI d'adminstració, en el qual també es treballa amb ordinadors (tot i que de manera diferent, però a l'alumne també li agrada) i a prop d'on ell viu, i a on després pot fer la prova d'accés i el CFGM.